RMS Olympic

RMS Olympic

L'Olympic durant les seves proves de mar, 1911
Nom curt	Olympic
Drassana	Harland and Wolff
Número assignat per la drassana	400
Lloc de producció	Belfast
Historial
Autoritzat	1907
Col·locació de quilla	16 desembre 1908 Arrol Gantry (en)
Avarament	20 octubre 1910
Entrada en servei	31 maig 1911
Viatge inaugural	14 juny 1911
Retirada del servei	1935
Propietari/s    White Star Line (1911–1934)    Cunard-White Star Line (en) (1934–1935)
RMS Olympic
31 maig 1911 – 1934
Operador	White Star Line
Port base	Liverpool
Viatge inaugural	14 juny 1911 (Southampton-Nova York)
Destí	Canvi d'operador per fusió d'empreses
1934 – 1935
Operador	Cunard-White Star Line
Destí	Desballestament
Característiques tècniques
Tipus	Transatlàntic
Classe	Classe Olympic
Desplaçament	52310 t
Eslora	269 m
Mànega	28,19 m
Calat	10,54 m
Puntal	53,3 m
Propulsió	29 calderes de tipus escocès (24 amb doble entrada i 5 amb una sola entrada). Dos motors de Motor de moviment alternatiu de vapor de triple expansió, cadascun produint 15.000 CV, per moure les hèlices laterals. Una turbina de vapor de baixa pressió produint 59.000 CV al màxim de revolucions per moure l'hèlice central.[1]
Potència	59.000 CV
Velocitat	21.00 kn
Cobertes	9
Capacitat	2.435 900
Més informació
Distintiu de trucada	H S R P (Hotel-Sierra-Romeo-Papa)

El RMS Olympic va ser el primer transatlàntic de la Classe Olympic dissenyat per Thomas Andrews i va ser construït per les drassanes Harland and Wolff. A la mateixa classe hi pertanyien els vaixells RMS Titanic i HMHS Britannic, ambdós s'acabarien enfonsant. Al contrari que els altres vaixells de la seva classe l'Olympic va servir durant molt temps (des de 1911 a 1935) i per això es coneix com a «Old Reliable» (en català "Vell Fiable"). Els tres vaixells de la classe Olympic s'havien d'anomenar originalment Olympic, Titanic i Gigantic, en honor de les races de la mitologia grega: els déus olímpics, els Titans, i els Gegants. El Gigantic va ser reanomenat a l'últim moment Britannic.